Montehorquera

L'ENTORN

Flora i fauna de Les Rodanes

Monte Horquera es troba als peus de Les Rodanes, un paratge natural sobre areniscos rogencs de rodeno —una roca poc habitual al País Valencià— dins del Parc Natural del Túria. Este sòl singular sosté més de 170 plantes diferents, amb tres microreserves botàniques, i una fauna variada. Açò és una selecció d'allò més representatiu que creix i viu a un pas de casa, no un catàleg complet.

Arbres i matoll

Pi blanc
Ryan Hodnett / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Pi blanc

Pinus halepensis

L'arbre dominant del paratge: forma una de les pinades més ben conservades de l'entorn de València, ben adaptada als sòls pobres i secs del rodeno.

Coscoll
Joanbanjo / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Coscoll

Quercus coccifera

Arbust espinós de fulla perenne, parent de la carrasca; peça clau del matoll que cobreix els vessants.

Llentiscle
Krzysztof Ziarnek, Kenraiz / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Llentiscle

Pistacia lentiscus

Arbust aromàtic de fulla perenne i fruits que passen de rojos a negres en madurar. Sotabosc típic de la pinada.

Margalló
Krzysztof Ziarnek, Kenraiz / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Margalló

Chamaerops humilis

L'única palmera silvestre d'Europa. Espècie protegida; els seus ventalls esquitxen el matoll més assolellat.

Romer
Marianne Casamance / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Romer

Rosmarinus officinalis

Mata llenyosa i aromàtica de flor blavosa, molt lligada als sòls de rodeno. Floreix quasi tot l'any.

Timó
Isasza / Wikimedia Commons / CC0

Timó

Thymus vulgaris

Xicoteta mata aromàtica dels sòls pobres i assolellats; una de les plantes més representatives del rodeno.

Carrasca

Quercus ilex

El roure mediterrani per excel·lència, d'ombra densa i gla. És espècie protegida dins del paratge.

Estepes (estepa negra i estepa blanca)

Cistus monspeliensis · Cistus salvifolius

Mates de flors blanques que dominen els clarianes sobre els areniscos silicis. Rebroten amb força després del foc.

Arboç

Arbutus unedo

Arbust de fulla perenne amb fruits rojos comestibles a la tardor i l'hivern. Protegit en el paratge.

Ocells

Duc
saranavarro / Wikimedia Commons / CC BY 4.0

Duc

Bubo bubo

El mussol més gran d'Europa: una rapinyaire nocturna imponent que caça al monte en fer-se fosc.

Abellerol
El Golli Mohamed / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Abellerol

Merops apiaster

Au molt colorida que arriba a la primavera; cria en talussos de terra i captura insectes al vol.

Àguila cuabarrada
Paco Gómez / Wikimedia Commons / CC BY-SA 2.0

Àguila cuabarrada

Aquila fasciata

Rapinyaire emblemàtica del Parc Natural del Túria, on cria als cingles del riu —més que no pas al mateix monte de Les Rodanes—.

Rapinyaires de la pinada

Buteo buteo · Falco tinnunculus · Accipiter nisus

Sobre la pinada volen l'aligot comú, el xoriguer comú i l'esparver, caçant pels clars.

Rapinyaires nocturnes

Tyto alba · Otus scops · Athene noctua

En fer-se de nit ixen l'òliba, el xot i el mussol comú, que nia en arbres vells i marges.

Mamífers

Porc senglar
Valentin Panzirsch / Wikimedia Commons / CC BY-SA 3.0

Porc senglar

Sus scrofa

El gran mamífer del monte. Remou el sòl sense parar buscant arrels i glans; és molt present.

Rabosa
Charles J. Sharp / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Rabosa

Vulpes vulpes

El carnívor més adaptable de la zona; es mou al capvespre per pistes i clars.

Conill
Charles J. Sharp / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Conill

Oryctolagus cuniculus

Presa clau del monte mediterrani: d'ell depenen bona part de les rapinyaires i els carnívors.

Xicotets carnívors

Meles meles · Martes foina · Mustela putorius · Mustela nivalis

El paratge conserva carnívors difícils de veure en altres llocs: teixó, fagina, turó i mostela.

Rèptils i amfibis

Fardatxo
Bernatburriel / Wikimedia Commons / CC0

Fardatxo

Timon lepidus

El llangardaix més gran de la península. Espècie protegida; pren el sol en roquissars i clars del monte.

Tortuga d'estany
David Perez / Wikimedia Commons / CC BY-SA 3.0

Tortuga d'estany

Mauremys leprosa

Tortuga d'aigua autòctona i amenaçada; viu en basses i rierols del paratge, com la Bassa Barreta.

Serp d'aigua

Natrix maura

Serp d'aigua inofensiva per a les persones, lligada a basses i al riu. És espècie protegida.

Gripaus i amfibis

Epidalea calamita · Bufo spinosus · Alytes obstetricans

Després de les pluges apareixen el gripau corredor, el gripau comú i el tòtil, que porta els ous enredats a les potes.

Selecció elaborada amb la fitxa oficial del paratge (Generalitat Valenciana), Wikipedia i premsa local; les espècies amb menys certesa s'han descrit amb prudència. Les imatges són de Wikimedia Commons, amb el seu autor citat en cada foto i sota llicències lliures. Trobes a faltar alguna cosa o veus alguna cosa que no quadra? Conta-li-ho a la comunitat.