Pi blanc
Pinus halepensis
L'arbre dominant del paratge: forma una de les pinades més ben conservades de l'entorn de València, ben adaptada als sòls pobres i secs del rodeno.
Montehorquera L'ENTORN
Monte Horquera es troba als peus de Les Rodanes, un paratge natural sobre areniscos rogencs de rodeno —una roca poc habitual al País Valencià— dins del Parc Natural del Túria. Este sòl singular sosté més de 170 plantes diferents, amb tres microreserves botàniques, i una fauna variada. Açò és una selecció d'allò més representatiu que creix i viu a un pas de casa, no un catàleg complet.
Pinus halepensis
L'arbre dominant del paratge: forma una de les pinades més ben conservades de l'entorn de València, ben adaptada als sòls pobres i secs del rodeno.
Quercus coccifera
Arbust espinós de fulla perenne, parent de la carrasca; peça clau del matoll que cobreix els vessants.
Pistacia lentiscus
Arbust aromàtic de fulla perenne i fruits que passen de rojos a negres en madurar. Sotabosc típic de la pinada.
Chamaerops humilis
L'única palmera silvestre d'Europa. Espècie protegida; els seus ventalls esquitxen el matoll més assolellat.
Rosmarinus officinalis
Mata llenyosa i aromàtica de flor blavosa, molt lligada als sòls de rodeno. Floreix quasi tot l'any.
Thymus vulgaris
Xicoteta mata aromàtica dels sòls pobres i assolellats; una de les plantes més representatives del rodeno.
Quercus ilex
El roure mediterrani per excel·lència, d'ombra densa i gla. És espècie protegida dins del paratge.
Cistus monspeliensis · Cistus salvifolius
Mates de flors blanques que dominen els clarianes sobre els areniscos silicis. Rebroten amb força després del foc.
Arbutus unedo
Arbust de fulla perenne amb fruits rojos comestibles a la tardor i l'hivern. Protegit en el paratge.
Bubo bubo
El mussol més gran d'Europa: una rapinyaire nocturna imponent que caça al monte en fer-se fosc.
Merops apiaster
Au molt colorida que arriba a la primavera; cria en talussos de terra i captura insectes al vol.
Aquila fasciata
Rapinyaire emblemàtica del Parc Natural del Túria, on cria als cingles del riu —més que no pas al mateix monte de Les Rodanes—.
Buteo buteo · Falco tinnunculus · Accipiter nisus
Sobre la pinada volen l'aligot comú, el xoriguer comú i l'esparver, caçant pels clars.
Tyto alba · Otus scops · Athene noctua
En fer-se de nit ixen l'òliba, el xot i el mussol comú, que nia en arbres vells i marges.
Sus scrofa
El gran mamífer del monte. Remou el sòl sense parar buscant arrels i glans; és molt present.
Vulpes vulpes
El carnívor més adaptable de la zona; es mou al capvespre per pistes i clars.
Oryctolagus cuniculus
Presa clau del monte mediterrani: d'ell depenen bona part de les rapinyaires i els carnívors.
Meles meles · Martes foina · Mustela putorius · Mustela nivalis
El paratge conserva carnívors difícils de veure en altres llocs: teixó, fagina, turó i mostela.
Timon lepidus
El llangardaix més gran de la península. Espècie protegida; pren el sol en roquissars i clars del monte.
Mauremys leprosa
Tortuga d'aigua autòctona i amenaçada; viu en basses i rierols del paratge, com la Bassa Barreta.
Natrix maura
Serp d'aigua inofensiva per a les persones, lligada a basses i al riu. És espècie protegida.
Epidalea calamita · Bufo spinosus · Alytes obstetricans
Després de les pluges apareixen el gripau corredor, el gripau comú i el tòtil, que porta els ous enredats a les potes.
Selecció elaborada amb la fitxa oficial del paratge (Generalitat Valenciana), Wikipedia i premsa local; les espècies amb menys certesa s'han descrit amb prudència. Les imatges són de Wikimedia Commons, amb el seu autor citat en cada foto i sota llicències lliures. Trobes a faltar alguna cosa o veus alguna cosa que no quadra? Conta-li-ho a la comunitat.